Nombrosos són els
exemples de narració gràfica seqüencial en l’Antiguitat: els suports canvien
però la voluntat d’explicar una història és sempre la mateixa. Els homes
prehistòrics pintaven les seues gestes caçadores en les parets
de les seues coves.
L’Estendard
d’Ur (4000-2000 a. de C.), situat en el sud de Mesopotàmia, és un
mosaic sumeri on es narra gràficament la victòria aconseguida pel Rei Sumer
després d’una llarga batalla. Allí també trobem en segells cilíndrics,
representacions d’escenes de la vida quotidiana o temes religiosos.
Els egipcis
explicaven la seua vida quotidiana, la vida dels déus i dels personatges
il·lustres en forma de jeroglífics pintats en els murs dels temples i en els
papirs (en el Llibre dels morts -1500 a. de la n. e.- es
mostra unes històries amb escenes successives que inclouen text ideogràfic).
Els grecs decoraven
els seus atuells amb escenes de la mitologia o esculpien frisos
èpics en els seus monuments.
Es conserven còdexs
manuscrits precolombins essencialment il·lustrats que ens donen un
testimoniatge dels ritus i la història d’aquests pobles.
Una de les
narraciónes gràfiques seqüencials més representatives del món antic és la Columna
de Trajà. Aquesta obra va ser encarregada per l’emperador Trajà
(53-117) per a commemorar la seua victòria sobre els dacis i representa
diferents episodis de la guerra.
Prop de mil anys
després de la Columna de Trajà, es va teixir entre 1066 i 1082 el Tapís
de Bayeux. Aquest tapís de lli brodat amb llanes de nou colors
diferents va ser encomanat per Odó de Bayeux, germanastre de Guillem el
Conqueridor per a commemorar la conquesta d’Anglaterra pels normandos de
Guillem.
A mitjan segle XIII
apareix a Japó els Chojugiga una sàtira caricaturesca formada
per quatre rotllos monocroms pintats amb pinzell, en els quals es representa a
animals antropomòrfics vestits amb robes i realitzant activitats humanes que
ens projecten a través de les virtuts i desvirtudes de la societat d’eixe
temps.
A l’Edat Mitja
trobem en pintures cristianes les curioses filactèries.
Aquestes són unes imatges religioses de la iconografia medieval on des de la
boca d’alguns personatges ixen paraules, generalment oracions senceres
emmarcades, que s’assemblen a cintes o xicotets rotllos de paper que fan
l’efecte d’estar desenrotllant-se. Aquestes cintes o papers presenten textos,
oracions, cites o símbols. Per tant, són un antecedent del globus de text que
eixint de la boca del personatge indica que aquest parla. A la fi de l’Edat
Mitjana, van començar a florir les Bíblia pauperum. Eren unes bíblies il·lustrades,
que el seu objectiu era donar exemples de vida a imitar i destinades a ajudar
als capellans a preparar els seus sermons i a instruir a les persones
analfabetes.
En el Renaixement
apareixen en moltes esgésies retaules on es mostra seqüencialment, a través de
diferents taules, moments destacats de la vida de Jesús.
Un precedent directe
de l’actual historieta, quan no una modalitat d’ella, són les auques (aleluyas
en castellà i de caràcter religiós). Sorgiren a França al segle XVI i van tenir
el seu major auge en el segle XVIII. Són estampes que tracten algun tema
específic explicat com una història. Tradicionalment, consisteix en 48 imatges
encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos
al peu de cada vinyeta fent un rodolí.
En el segle XVIII,
amb les millores tècniques de la impremta i l’augment en la difusió d’impresos
i periòdics, van nàixer en la premsa britànica les estamperies
i les caricatures polítiques, que incloïen text i imatges. En
el segle XIX ja hi havia revistes satíriques i històries il·lustrades. En tots
ja apareixen bafarades i globus on s’inserien diàlegs i comentaris que col·locaven
davall la imatge.
Finalment, a les
darreries del segle XIX (1895) aparegué en un diari de Nova York el primer
còmic, estrictament, dedicat a les aventures del seu personatge principal
Yellow Kid. Allí s’integraven, de forma natural, imatges i textos.
El primer tebeo (comic
book) va aparèixer en EE.UU en 1933 i era una reimpressió de tires
còmiques que eixien publicades en els diaris. Com la majoria de les tires eren
de to còmic se’ls anomenà comic book a les revistes (o llibres) que
les recopilaven, encunyant així un terme que no solament serviria per a
encasellar un tipus de publicació, sinó que a més anava a definir un mitjà a través
del qual noves generacions d’artistes anaven a cercar una forma per a poder
expressar-se. Avui dia els comics no són còmics exclusivament, ja que
hi ha còmics de terror, suspens, aventures, romanç, ciència ficció,
superherois, infantils, adults, autobiogràfics i molts altres més.
