8. OPERACIÓ DE MUNTATGE

L’elaboració d’un còmic comença amb el guió. En el guió cal considerar la estructura narrativa que conformara Ia historieta. La unitat bàsica en aquesta estructura és la vinyeta.
Sovint, la vinyeta sol equiparar-se al valor que posseeix el pla en l’estructura cinematogràfica. No obstant açò, aquesta similitud no és del tot exacta. El pla de les imatges en moviment es desenvolupa de forma lineal, sense el·lipsi, des que aquest pla comença fins que acaba. En la vinyeta, per contra, no sembla en principi que hi haja “durada”. Cada dibuix és com una instantània fotogràfica, un moment significatiu captat pel dibuixant. La successió consecutiva de vinyetes reconstruiria una determinada acció. El còmic plasma els moments rellevants. La continuïtat entre aquests instants aïllats es restitueix gràcies al muntatge d’unes vinyetes amb unes altres.

La instantaneitat de la vinyeta no és, d’altra banda, d’igual rang que la que proporciona una fotografia. En realitat, en les vinyetes es dóna quasi sempre una ostensible asincronia i, fins i tot, una representació de diversos moments, d’accions ocorregudes en diferents temps. Encara que per al lector resulta imperceptible, hi ha amb freqüència un contrast notable entre la instantaneitat de l’acció dibuixada en la vinyeta i el temps més dilatat que precisa el diàleg inserit en un globus. En les primeres frases d’eixe globus, el personatge pot dir alguna cosa molt trista per a acabar amb un contingut optimista. No obstant açò, el gest de la cara és únic en eixa vinyeta. El dibuixant haurà de salvar aquesta contradicció triant l’expressió més convenient.
Aquesta operació de selecció és contínua i es denomina muntatge. El muntatge consisteix en la selecció dels espais i temps significatius en cada vinyeta per a construir el relat amb un ritme adequat. L’operació de muntatge comença des de la mateixa fase d’elaboració del guió i acaba amb la realització gràfica.

Guió

No hi ha un model únic de guió Alguns autors, especialment aquells que són alhora guionistes i dibuixants, prefereixen la forma del story board. En lloc d’escriure un text descriptiu previ, prefereixen esbossar cadascuna de les vinyetes. En altres casos. es realitza un guió literari en el qual es descriuen de forma separada els aspectes concernents a la imatge i als textos. Aquesta descripció s’efectua per a cadascuna de les vinyetes.
Una forma usual de distingir la descripció dels dibuixos d’aquella que correspon als textos, és per mitjà de dues columnes separades. En primer lloc, en la columna de l’esquerra, es consigna per a cada vinyeta el tipus de pla i l’angulació. A continuació, es descriu l’aspecte de l’escenari. Més endavant, es detallen les característiques bàsiques dels personatges. Finalment, es descriu l’acció que es desenvolupa en la vinyeta.

En la columna de la dreta, es redacten els textos explicatius de les cartelas. Immediatament, s’inclouen els diàlegs o pensaments que es tancaran en els globus. Per a acabar, s’inclouen les onomatopeies que s’inseriran en el dibuix.

Realització gràfica

Un guió pot arribar a plantejar infinitat d’escenaris i personatges en èpoques molt diverses. En ocasions, per a visualitzar amb rigor una historieta cal un treball previ de documentació Molts dibuixants professionals disposen d’arxius amb fotografies ordenades per temes: cotxes, animals, paisatges, Cada relat té no obstant açò LES SEUES necessitats. Amb freqüència, caldrà realitzar una labor específica de recerca on es tindran en compte aspectes tan variats com l’arquitectura, la decoració d’interiors, el vestuari o els mitjans de transport.
Quan les fases de guionització i documentació han conclòs, es duu a terme la creació de personatges. Açò implica una primera elecció, la de l’estil de dibuix. Des de la caricatura més senzilla a l’hiperrealisme pictòric, entre la línia clara i la línia bruta, des de les formes tradicionals a l’experimentació avantguardista, hi ha un ampli ventall de possibilitats. Les tècniques de dibuix en la historieta són il·limitades. Al marge de l’habilitat que es posseïsca, el que importa és el coneixement i utilització dels recursos específics del còmic.
Siga el que siga l’estil de dibuix, la creació de personatges implica la realització d’uns esbossos previs. En aquests esbossos es van definint els trets dels personatges principals. En ells s’estudien les expressions bàsiques i diverses disposicions anatòmiques. Sobre aquest tema, molts dibuixants -especialment, els dedicats al còmic d’estil caricaturesco- recorren a un repertori convencional de gestos, molts d’ells rescatats del llenguatge mut de la pantomima.