5.3.3 Les línies cinètiques

Elements cinètics: són signes convencionals del llenguatge del còmic que serveixen per a representar gràficament la trajectòria dels objectes i el moviment dels personatges. Solen tenir forma de rectes o cometes. Aquestes línies permeten transmetre la idea de moviment a la vinyeta i aporten dinamisme. Encara que són representacions abstractes de la realitat, aconsegueixen que el lector entenga sense dificultat totes les accions de la història. N’hi ha de diversos tipus: línies de velocitat, de trajectòria, desenfocaments, repeticions, fantasmes, caigudes, colps, vibracions, vent, pluja, neu, explosions, fum, foc, rajos, lluentors i esguitades.
– Trajectòria: És l’expressió gràfica de l’espai que està recorrent un personatge o objecte. Poden ser simplement unes línies a manera de deixant que marquen la trajectòria recorreguda.
– Efectes que produeix el moviment: Són indicacions que acompanyen a l’anterior i la complementen. Per exemple, la representació de la caiguda d’un personatge amb un deixant que indica la trajectòria i una espècie d’estel irregular que indica l’impacte contra el sòl.
– La descomposició del moviment: per exemple, representar un personatge que corre dibuixant-li sis cames o en tres posicions successives. També per influència de la fotografia s’usa l’efecte de la instantània, és a dir, la detenció de l’acció en una situació que no és estable, sinó que suposa un instant del moviment que es descriu.

 

 

 

Signes de suport: enriqueixen considerablement la expressió dels personatges. Uns senzills trets “com a gotes de suor, rajos o línies tremoloses” serveixen per a informar de sensacions com l’aclaparament, l’empipament, la por, la perplexitat, el rubor, el mareig, la mala olor, l’atenció en la mirada o la incertesa. Oo si té molt de fred, dels seus braços creuats penjarien caramells de gel. En definitiva significa exagerar les característiques visuals. alhora que s’utilitza l’analogia.