4. EL TEXT

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure.

El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins de fumets que recullen allò que els personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de diàleg, o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què passa, i llavors parlem de text narratiu.

A l'acte d'escriure els textos en les pàgines del còmic se'l denomina retolar i el procés s'ha lligat d'una manera molt clara a l'art de l'historietista. Fins i tot existeix un professional específic d'aquest treball consistent a completar les pàgines dibuixades afegint-li els missatges escrits: el rotulista. De fet en una indústria tan compartimentada com la del comic-book nord-americà no és estrany que la tasca d'escriure els textos en les planxes córrega, efectivament, a càrrec d'un tercer que no és el dibuixant ni l'entintador. A l'hora que un dibuixant de còmics o el seu rotulista plasmen escriptura en la seua obra, la via més directa, evidentment, és la que ell mateix l'execute. Parlem llavors d'escriptura manuscrita o retolació manual, podent ser aquesta realitzada directament en l'original o en un mig apart (per exemple sobre un plec d'acetat transparent que se superposa al dibuix original, o realitzant un collage). En tractar-se d'un treball manual, aquest tipus de retolació no obeeix a imperatius tecnològics de cap mena més enllà dels útils d'escriptura, i adaptarà qualsevol característica gràfica que se li vulga atribuir a la grafia, a la directa voluntat de l'escrivent. La retolació manual ajusta les característiques visuals d'un text escrit (cal·ligrafia, grandària, color de la font, ubicació espacial dels elements escrits dins de la pàgina i la vinyeta, etc.) a les característiques del dibuix, i també a la forma i qualitats del contenidor.

El que passa és que amb el temps tot això va canviar i s’imposà la retolació d’impremta. Un factor decisori per a prendre partit per eixe tipus de retolació podria ser que l'editorial pretenia reduir despeses en relació als costos, o ser eficaços en els ritmes de publicació (per exemple, en publicacions setmanals, on el treball en cadena, i a més mecanitzat, estalvia temps). Així se sacrificava l'acabat estètic de l'obra en benefici de la puntualitat i l'economia. 

Una altra qüestió curiosa és pensar per què eixos textos s'escriuen amb majúscules. Això s'explica perquè quan la retolació era manual, retolar només amb majúscules estalviava temps, esforç i, com no, espai, ja que requeria dibuixar només tres guies mentre que les minúscules requerien cinc. Una altra raó afegida per explicar-ho és que l'ús de majúscules millorava la llegibilitat en una època en la qual la qualitat d'impressió era terrible. Curiosament es dona la paradoxa que l'ús de les majúscules en les xarxes socials s'identifica amb cridar, en canvi quan llegim un còmic això ens sembla natural.

Diàleg

El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.

Text narratiu

És un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

El text narratiu no ha de limitar-se a explicar el que ja es veu dibuixat a la vinyeta, ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra. Els textos narratius tenen dues funcions:

- serveixen per aclarir les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").

- serveixen per aclarira determinades imatges que poden provocar desorientació.