El còmic és un
conjunt d’imatges dibuixades que estan ordenades en successius moments d’una
acció, aquestes representen el transcurs del temps quan es narra una història i
formen una seqüència amb significat. La característica principal del còmic és
la combinació del llenguatge visual (imatges dibuixades) amb el llenguatge
verbal (textos escrits) i una sèrie d’elements gràfics o símbols (onomatopeies,
globus, símbols del moviment, etc.). Per tant, té un predomini narratiu i la
imatge es recolza en el text.
La paraula còmic
prové de l’anglès comic, al principi, es va aplicar a les historietes
còmiques, ampliant-se després també a les d’aventures, ciència-ficció i
policíaques.. Aquest es va començar a publicar a la fi del segle XIX
en els periòdics nord-americans en forma de xicotetes historietes il·lustrades
que reflectien situacions còmiques. A Espanya, durant molt temps se l’ha
anomenat tebeo, a causa de l’àmplia difusió que va tenir la revista infantil
TBO (1917) que estava dedicada per complet a la historieta il·lustrada. A
Amèrica Llatina es parla d’historieta, paraula que destaca l’aspecte
narratiu de l’obra; a França se l’anomena bande dessinée, o BD (tira
dibuixada), fent referència als seus orígens, a Itàlia, fumetto (en
plural, fumetti), en al·lusió a la forma de petit núvol de fum que té el globus
o bafarada, a Brasil o Portugal quadrinhos i al Japó manga.
Els còmics normalment arriben al públic a través de publicacions com revistes
(generalment especialitzades) o suplements de periòdics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada