5.1.4 Els angles

També és important el punt de vista o angle de visió des del qual es presenta l’acció, que equival a la posició de la càmera en fotografia o cinema. L’elecció d’un angle o un altre dependrà de la intenció narrativa; una mateixa escena produeix una sensació diferent si està representada vista des del sòl, des de dalt o simplement a la mateixa altura de l’espectador. L’elecció tant de la grandària del plànol com del punt de vista no són gratuïtes, ambdós contribueixen, de forma decisiva, a la consecució d’una rica gamma d’efectes expressius. Els tipus d’angulació són els següents:

• Normal. Equival a la visió que té una persona quan està dempeus o assegut. Els ulls de l’espectador estan a l’altura del pit o del cap dels personatges. Fa la sensació de naturalitat, representa una visió objectiva i realista dels fets.

• Picat. Visió de l’escena des de dalt, com si l’observara un personatge des d’una posició elevada, és a dir per damunt de la línia de visió d’una persona, de tal manera que la seua visió és de dalt a baix. Pot expressar la indefensió, la solitud, angoixa, abandó, abatiment o terror d’una persona, encara que sol indicar una situació d’inferioritat, de ser dominat o de ridiculització. També podria indicar simplement que l’escena és vista des d’un lloc més alt.

 • Contrapicat. Els personatges o coses estan representats des d’un punt de vista inferior. L’escena se situa per davall de la línia de visió d’una persona i queda inclinada cap a dalt, de tal manera que la seua visió és de baix a dalt. Físicament allarga els personatges, en crea una visió deformada. Pot convertir el personatge en heroi i expressar els seus moments d’eufòria o triomf, pot magnificar-lo, engrandir-lo, exaltar-lo i ennoblir-lo, però també fer d’ell un ser superb, poderós i temible, un ser superior. També podria indicar simplement que l’escena és vista des d’un lloc més baix.

• Zenital (o vista d’ocell). És el picat màxim, es tracta d’ una visió des de dalt, totalment perpendicular al sòl i per tant als personatges o objectes que hi apareixen.

• Vista de cuc. La càmera es col·loca arran de terra i dóna una visió molt especial. Expressa una dominació total.

• Nadir. És el contrapicat màxim, la vista queda col·locada arran de terra i es dirigeix verticalment cap amunt.

• Angle aberrant. La vista no està en posició vertical sinó inclinada. Ens dóna un punt de vista inestable, la realitat queda distorsionada probablement perquè el personatge ha sofert una forta impressió, per tant accentua la subjectivitat. Expressa inseguretat i desequilibri.

• Punt de vista impossible. La mirada se situa des d’un lloc on no pot ser vista. Per exemple quan se situa a l’interior d’un taüt o dins d’una nevera oberta.

Respecte a la profunditat de camp, quants més nivells o plànols se succeïsquen servint-se de les lleis de la perspectiva es donarà lloc a una major profunditat en cada vinyeta, ampliant-se l’espai cap a dins i trencant les barreres bidimensionals del paper en el qual està dibuixat.