Acompleix funcions diferents d’acord amb l’objectiu de la historieta,
s’utilitzen per oferir distints significats expressius o simbòlics. El significat del color no està estandarditzat i
en cada situació es pot realitzar
combinacions que donen lloc a noves interpretacions. És
fonamental en la narracid’un còmic segons el seu gènere, depén molt
l’escenografia, i les accions, allò que l’artista suggereix del temps o de
l’espai, estan implícits en el color. Així si és figurativa
busca donar realisme a les imatges. Si és psicològica pretén
provocar diferents sentiments en els lectors. I per últim, si és significativa
el que fa és donar a un color diferents significats depenent del context en el
qual siga utilitzat.
El
color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen
color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els
autors volen comunicar-nos.
Aleshores
parlem de còmics sense color. La freqüència d'aparició del còmic pot influir en
aquesta qüestió: un dibuixant que cada dia ha de publicar la seua historieta en
un diari potser no pot entretenir-se massa amb el color. Altres, en canvi,
prefereixen treballar en blanc i negre. En fi, en bona part és només una
qüestió de preferències.
En
general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a llum, el color com a tret d'identitat de certs personatges
i el color com a sentiment.
La llum
Amb la llum i amb les
ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per
trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs, per
estructurar el dibuix i donar-li volum.
També, amb un ús intencionat de la llum,
farem destacar els colors que ens permeten mostrar la profunditat d'una imatge.
O ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons l'angle d'on
provinga el focus lluminós.
Sentiment
En la vida real, amb els noms dels colors
expressem sentiments i emocions, els fem servir per indicar el que sent una
persona, o la seva manera de ser. Per exemple, amb "es posa roigl com
una tomaca" manifestem vergonya o ràbia, i amb "té el cor molt
negre" representem la maldat.
Els dibuixants han aconseguit traslladar això
als seus treballs, i expressen amb colors els sentiments i les reaccions
emocionals dels personatges. D'aquesta manera, per subratllar o exagerar
determinats aspectes d'aquests personatges es poden canviar alguns colors per
accentuar allò que simbolitzen.
Sovint, per mitjà del color, o precisament
per la seua absència, se'ns vol comunicar alguna cosa especial: un somni, un
record, un diàleg interior, la presencia d'un mort, d'un fantasma..
Identitat
Quan un dibuixant crea un personatge ha
d'aturar-se, per força, a donar-li una personalitat ben concreta: manera
d'actuar, de vestir, entorn... Si no fora així, correria el risc de crear un
ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o, encara pitjor,
vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.
És per aquesta raó que molts autors
identifiquen els personatges per la roba, per exemple, o per determinada
coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests trets estem canviant
els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal d'identitat, la
manera de poder-lo reconéixer. Algú s'imagina la "Pantera Rosa" de
color groc? O el "Superman" vestit amb una granota de mecànic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada