5.2.1 La bafarada

Inclou els diàlegs i pensaments dels personatges, no solament serveixen per a mostrar el que es diu sinó també com es diu. A voltes s’aprofita la tipografia com a element expressiu; les lletres grans indiquen crits o pujades del to de veu, mentre que les lletres molt xicotetes assenyalen una actitud reservada i confidencial.

 

L’element que integra els textos es diu globus (globo), és la silueta tancada que conté el text, les onomatopeies o les metàfores visuals i que admet solucions visuals molt imaginatives per a integrar els textos en les vinyetes. La grandària i la forma del globus, així com l’estil de retolació dels textos, són elements que enriqueixen el significat. Els globus, gràcies a un ric repertori de recursos, poden aportar informació detallada de com sonen els textos que tanquen. Si bé normalment tenen forma ovalada o de núvol, es poden emprar diverses formes (per exemple, una silueta de la qual es desprenen gotes de suor per a indicar calor, o una silueta en forma de flaix per a expressar un crit). Un globus inclòs dins d’un altre o enganxat a ell indica les pauses que fa el personatge.

Globus amb línia fallida. Un contorn amb linea fallida, com si foren dents de serra, suggereix un major volum sonor en el text. També, segons el context, indicaria que eixa veu procedeix d’algun aparell (telèfon, ràdio, altaveus…)

Globus amb línia discontínua. En aquest cas, es tracta d’un efecte contrari. La línia interrompuda significa un menor volum sonor, una veu apagada, un murmuri.
Globus amb línia irregular. La línia tremolosa indica debilitat en la veu, timidesa o, fins i tot, dolor.

Globus de núvol. Quan el cos del globus està delineat amb xicotets cercles en forma de núvol, significa que el text que tanca no s’escolta perquè el personatge només ho pensa.
Globus amb diversos deltes. Hi ha textos que són pronunciats per diversos personatges alhora. Açò s’expressa incloent diversos deltes en el cos del globus que tanca el text en comú.
Globus amb delta interromput. Un delta que s’ix del contorn de l’enquadrament indica que el text pertany a un personatge no dibuixat. Seria alguna cosa així corno una veu en off:
Globus amb delta d’unió. Si un text pronunciat per un sol personatge es reparteix dins d’una mateixa vinyeta en dos bafarades diferents, s’està marcant un cert ritme amb la creació d’una pausa obligada en la lectura. Per a fer fluïda eixa pausa, els globus es relacionen entre si per un delta pont que els uneix.

El delta (vértice). És l’apèndix lineal de la silueta que indica el personatge que parla o pensa. La seua forma complementa a la silueta i és un element expressiu més. El delta lineal és el més simple i està format per un angle agut que assenyala amb el seu vèrtex al personatge que emet el globus. El delta en forma de bombolles expressa un pensament del personatge, i el de ziga-zaga s’empra per a expressar emissions diferents a les normals, com a crits o veus que ixen d’una ràdio o un altre aparell. A voltes, alguns deltes es tallen i semblen eixir de la vinyeta, la qual cosa indica que està parlant un personatge fora de plànol (delta en off). Els deltes múltiples que pertanyen a un mateix globus expressen un missatge emés per diversos personatges.