5.1.1.1 Tipus de vinyetes

Formes

Quadrada

Circular

Triangular

Rectangular

La vinyeta tancada és aquella que està limitada per tots els seus costats. Aquesta s’utilitza quan es desitja crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Ací entraria la vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud de formes com a redona, triangular, amb la vora ondada, en forma de tub, etc. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.

La vinyeta oberta, no obstant açò, no té limitació alguna, de tal manera que crea efectes molt cercats. D’una banda, si el dibuix s’ix de les vores, pot generar la sensació d’un espai infinit que s’estén més enllà de la pàgina. D’altra banda, si el dibuix roman suspès en el buit, pot crear la sensació d’estar en un espai atemporal, al marge del temps de la narració.

La vinyeta ortogonal és aquella vinyeta els costats de la qual són ortogonals al plànol de la pàgina, és a dir, que les seues vores són rectes i per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s’usen amb molta freqüència.

La vinyeta diagonal, per contra, posseeix costats que van en diagonal i no són ortogonals al plànol de la pàgina, per la qual cosa formen rombes o trapezis. Aquestes vinyetes s’usen per a donar sensació de moviment o dinamisme, o per a mostrar alguna imatge perturbadora.

Les vinyetes exteriors són aquelles que es troben separades de les altres per mitjà dels carrers o pels marges de la pàgina.

Les vinyetes interiors són aquelles que es troben contingudes dins d’una vinyeta més gran. Serveixen normalment per a mostrar un detall o un fet que es realitza al mateix temps en aqueixa escena.

Vinyeta decorativa. En ocasions, solament usarem el marc de la vinyeta i l’espai exterior com un element decoratiu, sense més funció que la visual, de tal manera que la vinyeta es converteix en part del dibuix. Moltes vegades utilitzarem aquest recurs per a ambientar moments o situacions concrets de la trama (per exemple, un anunci de televisió). No obstant açò, en aquest tipus de vinyetes cal anar amb compte; no s’ha de recarregar tant el dibuix que dificulte la compressió de la història. Si la història no es comprèn, la funció de la pàgina haurà fracassat.

 

Vinyeta trencada. En alguns dibuixos, per a crear sensacions estètiques i, especialment, de moviment, s’utilitza el recurs de “traure part del dibuix fóra de la vinyeta”, com si el dibuixat s’estiguera projectant cap a l’espectador. D’aquesta manera, la vinyeta queda trencada, però gana en dinamisme i ordena les vinyetes, situant algunes per sobre de les altres. És un recurs molt utilitzat en còmics d’acció i en el màniga en general.

 Vinyeta psicològica. En moltes ocasions, les vinyetes s’usen per a crear sensacions en el lector de tal manera que s’adapten a una forma que les produeix. Açò fa que les vinyetes creuen composicions estranyes però tenen una gran força i submergeixen al lector en la trama.

En aquests casos, també caldrà anar amb compte per a no alterar l’ordre de lectura de les vinyetes i impossibilitar la compressió.