1. PRECEDENTS I EVOLUCIÓ

Nombrosos són els exemples de narració gràfica seqüencial en l’Antiguitat: els suports canvien però la voluntat d’explicar una història és sempre la mateixa. Els homes prehistòrics pintaven les seues gestes caçadores en les parets de les seues coves.

L’Estendard d’Ur (4000-2000 a. de C.), situat en el sud de Mesopotàmia, és un mosaic sumeri on es narra gràficament la victòria aconseguida pel Rei Sumer després d’una llarga batalla. Allí també trobem en segells cilíndrics, representacions d’escenes de la vida quotidiana o temes religiosos.

 

Els egipcis explicaven la seua vida quotidiana, la vida dels déus i dels personatges il·lustres en forma de jeroglífics pintats en els murs dels temples i en els papirs (en el Llibre dels morts -1500 a. de la n. e.- es mostra unes històries amb escenes successives que inclouen text ideogràfic).

 

Els grecs decoraven els seus atuells amb escenes de la mitologia o esculpien frisos èpics en els seus monuments.

 

Es conserven  còdexs manuscrits precolombins essencialment il·lustrats que ens donen un testimoniatge dels ritus i la història d’aquests pobles.

Una de les narraciónes gràfiques seqüencials més representatives del món antic és la Columna de Trajà. Aquesta obra va ser encarregada per l’emperador Trajà (53-117) per a commemorar la seua victòria sobre els dacis i representa diferents episodis de la guerra.

Prop de mil anys després de la Columna de Trajà, es va teixir entre 1066 i 1082 el Tapís de Bayeux. Aquest tapís de lli brodat amb llanes de nou colors diferents va ser encomanat per Odó de Bayeux, germanastre de Guillem el Conqueridor per a commemorar la conquesta d’Anglaterra pels normandos de Guillem.

 

 

A mitjan segle XIII apareix a Japó els Chojugiga una sàtira caricaturesca formada per quatre rotllos monocroms pintats amb pinzell, en els quals es representa a animals antropomòrfics vestits amb robes i realitzant activitats humanes que ens projecten a través de les virtuts i desvirtudes de la societat d’eixe temps.

 

A l’Edat Mitja trobem en pintures cristianes les curioses filactèries. Aquestes són unes imatges religioses de la iconografia medieval on des de la boca d’alguns personatges ixen paraules, generalment oracions senceres emmarcades, que s’assemblen a cintes o xicotets rotllos de paper que fan l’efecte d’estar desenrotllant-se. Aquestes cintes o papers presenten textos, oracions, cites o símbols. Per tant, són un antecedent del globus de text que eixint de la boca del personatge indica que aquest parla. A la fi de l’Edat Mitjana, van començar a florir les Bíblia pauperum. Eren unes bíblies il·lustrades, que el seu objectiu era donar exemples de vida a imitar i destinades a ajudar als capellans a preparar els seus sermons i a instruir a les persones analfabetes.

 

En el Renaixement apareixen en moltes esgésies retaules on es mostra seqüencialment, a través de diferents taules, moments destacats de la vida de Jesús.

 

Un precedent directe de l’actual historieta, quan no una modalitat d’ella, són les auques (aleluyas en castellà i de caràcter religiós). Sorgiren a França al segle XVI i van tenir el seu major auge en el segle XVIII. Són estampes que tracten algun tema específic explicat com una història. Tradicionalment, consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent un rodolí.

 

En el segle XVIII, amb les millores tècniques de la impremta i l’augment en la difusió d’impresos i periòdics, van nàixer en la premsa britànica les estamperies i les caricatures polítiques, que incloïen text i imatges. En el segle XIX ja hi havia revistes satíriques i històries il·lustrades. En tots ja apareixen bafarades i globus on s’inserien diàlegs i comentaris que col·locaven davall la imatge.

 

Finalment, a les darreries del segle XIX (1895) aparegué en un diari de Nova York el primer còmic, estrictament, dedicat a les aventures del seu personatge principal Yellow Kid. Allí s’integraven, de forma natural, imatges i textos.

 

El primer tebeo (comic book) va aparèixer en EE.UU en 1933 i era una reimpressió de tires còmiques que eixien publicades en els diaris. Com la majoria de les tires eren de to còmic se’ls anomenà comic book a les revistes (o llibres) que les recopilaven, encunyant així un terme que no solament serviria per a encasellar un tipus de publicació, sinó que a més anava a definir un mitjà a través del qual noves generacions d’artistes anaven a cercar una forma per a poder expressar-se. Avui dia els comics no són còmics exclusivament, ja que hi ha còmics de terror, suspens, aventures, romanç, ciència ficció, superherois, infantils, adults, autobiogràfics i molts altres més.