dimarts, 2 de desembre del 2008

2. EL CARÀCTER NARRATIU


El caràcter narratiu del còmic es posa de manifest en la seua estructura en forma de vinyetes, en la qual aquestes segueixen una línia diacrònica marcada per un abans i un després.
El sentit de la lectura en els còmics occidentals és el mateix que en un text escrit, és a dir, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Quant a l’estructuració del temps, dins d’aquesta linealitat temporal pot haver-hi salts narratius o la representació d’una altra acció simultània en un altre espai. També es produeix una ruptura de la narració lineal quan es produeixen canvis de temps cronològics que relaten el passat o que avancen el futur. La vinyeta es presenta amb línies corbes enllaçades, amb línies discontínues, línies formades per punts … És el cas dels salts al passat – flaix-back– quan el personatge recorda alguna cosa o el cas dels salts al futur –flaix-forward – quan el personatge s’anticipa als esdeveniments, o també quan el personatge somnia (es pot introduir amb un text en relleu). Actualment, se solen representar amb canvis de color o amb grisos. D’altres elements narratius són l’el·lipsi narrativa, que és una omissió de tot allò que es puga intuir o és poc important per entendre la narració i el ralentí o càmera lenta, que explica una acció i empra més temps del que realment ocorre.

Flashback

El·lipsi
Flashforward


                      Ralentí o càmera lenta
Un altre recurs narratiu molt emprat és la macro vinyeta, utilitzada ja des dels inicis del còmic en Yellow Kid (1893). En ella no apareix una seqüència, sinó que es presenten diverses situacions que s’estan produint alhora en un mateix lloc. Moltes portades de còmics es resolen amb una macro vinyeta en la qual no sempre es manté l’ordre de lectura abans citat, sinó que el dibuixant, mitjançant la composició dels diferents elements, dirigeix la mirada del lector en la direcció que li interessa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada