El tipus de lletra que s'utilitze té
una gran importància en el còmic. La lletra d'estil d'impremta és la més
adequada per a qualsevol tipus de text, aquesta lletra és neutra i no afegeix
cap significació al contingut. Quant a la retolació dels textos, les
possibilitats de reforçar l’expressió dels mateixos són també abundants, però,
segons les característiques dels personatges, si el que volem és reforçar l'expressió del text hi ha diverses possibilitats.
podem usar altres tipus de
lletra. A continuació escriurem algunes
algunes:
Lletra de gran
grandària.
És un recurs similar al de la línia trencada del
globus, ja que augmenta la intensitat sonora. Si es combina una mida gran de
lletra amb un contorn trencat de la línia del globus, l'efecte es multiplica.
La lletra de gran mida, si s'utilitza sense globus, augmenta de forma exagerada
la intensitat sonora. Si es combina una mida gran de lletra amb un contorn
trencat en la mateixa lletra, l'efecte es multiplica.
Lletra de
grandària xicoteta.
Es tracta de tot el contrari, de minimitzar el volum sonor.
Lletra ondulada. La lletra que no segueix un recorregut rectilini dóna a entendre que el text està cantat. La sensació és més efectiva si en el globus s’inclouen algunes notes musicals. Si el traç de les notes és irregular vol dir que qui canta no ho fa massa bé.
Lletra ondulada. La lletra que no segueix un recorregut rectilini dóna a entendre que el text està cantat. La sensació és més efectiva si en el globus s’inclouen algunes notes musicals. Si el traç de les notes és irregular vol dir que qui canta no ho fa massa bé.
Lletra
cal·ligrafiada.
La lletra amb cal·ligrafies especials ens parla de la forma de ser del
personatge. Una lletra gòtica, per exemple, insinua un caràcter conservador,
una lletra maldestra un esperit infantil, una lletra en cursiva, una elegància
personal… Tot depén del context. Les combinacions són múltiples.
El tipus de lletra
també està relacionat amb el que volen dir els personatges i com ho diuen. Per
exemple, per parlar d’amor s’usen lletres redonetes i de color roig; si es
parla enfadat aleshores s’usen lletres negres grosses i grans; si es diu un
secret s’usa la lletra menuda; si es parla amb por les lletres són morades i tremoloses;
si s’està cantant lletra ondulant i signes musicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada