Les seqüències variaran en funció de cada tipus d’històries, però en pràcticament totes funcionaran molt bé aquelles seqüències que ho facen en el llenguatge cinematogràfic.
Introducció
del lector en el dibuix
El fet que el lector es puga submergir en la narració és un
recurs que s’usa amb molta freqüència i que ajuda al fet que la història es
comprenga millor. Es pot aconseguir mitjançant molts recursos, principalment:
Plans subjectius o semisubjetius, com si els
personatges “parlaren” directament al lector.
Vinyetes trencades o escorços del dibuix que es projecten cap a fora, com si es convidara a “passar” al lector.
Vinyetes trencades o escorços del dibuix que es projecten cap a fora, com si es convidara a “passar” al lector.
La narració es ralenteix en aquests punts i permet al lector
contemplar detingudament aqueixes escenes i gaudir-les més.
El fons de
la pàgina
En alguns estils de
còmic, s’utilitza la part del fons de la pàgina (els carrers de les vinyetes)
per a representar també temps o espais diferents. Un exemple molt utilitzat,
exportat del manga, és el fet de posar el fons en color negre quan ens estem
referint a flashbacks.
A més, en ocasions, una part del dibuix es perllonga per part o per tot el fons de la pàgina, creant la sensació de que les altres vinyetes estan contingudes o embolicades per l’altra.
A més, en ocasions, una part del dibuix es perllonga per part o per tot el fons de la pàgina, creant la sensació de que les altres vinyetes estan contingudes o embolicades per l’altra.
Espai i
temps de la pàgina amb vinyetes
Mentre que a la vinyeta se li podria considerar com un
instant, a la pàgina se li deuria llavors prendre en compte com una seqüència
d’instants. En crear una pàgina i fer que les vinyetes vagen acompanyades les
unes de les altres, estem unint moments. En funció del pròxims que estiguen en
el temps eixos moments, o de la quantitat de moments que vulguem mostrar, la
pàgina durarà més o menys.
El fet de variar la longitud del que estem explicant, dependrà
del com vulguem explicar-ho i del ritme que vulguem imprimir-li a la història.
En la majoria dels casos, convé decidir quines seran les accions de la pàgina,
ja que donar a totes les pàgines una composició massa dinàmica pot fer la
lectura massa confusa, igual que fer-les totes massa lineals provocarà pesadesa
en la lectura. La lectura ideal haurà de tenir escenes més calmades que es
puguen alternar amb les dinàmiques, perquè no es cree una sensació de
desorientació en el lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada