3. FORMATS DEL CÒMIC

És l’operació de distribució i ordenació de les vinyetes en l’espai disposable. El nombre i distribució de vinyetes dóna origen a la tira, la pàgina o el llibre. A més, una sola vinyeta pot representar una història completa. Podem distingir els següents elements:

La tira és una narració seqüencial breu que es desenvolupa a través d’unes poques vinyetes (normalment d’1 a 4, en posició horitzontal). Són obra d’un dibuixant (o bé d’un dibuixant i un guionista) i es publiquen periòdicament en diaris i revistes i pot tenir un relat autoconclusiu, o siga que d’un sol cop es conta un argument complet. Poden ser humorístiques, però no necessàriament. Aquestes tires, en nombroses ocasions, acaben per recopilar-se en llibres, encara que hagen sigut creades cadascuna de manera independent.

 Hi ha tires autoconclusivas: cadascuna d’elles explica un relat complet. Unes altres són seriades: l’argument s’embasta a través d’un nombre successiu de tires. 

 

Les tires seriades són aquelles que van narrant, una a una, un relat més extens; és a dir, que segueixen un fil argumental que es desenvolupa a través de diverses tires. Per tant, ha de tenir una estructura que permeta el seu funcionament de forma autònoma tant en el format clàssic de plantejament, nus i desenllaç, o bé mitjançant una narració seriada.

La làmina ocupa per complet la pàgina d’una publicació. Poden aparèixer bé dins un setmanari o d’una revista amb una periodicitat diversa, dins d’elles s’inclouen un nombre variat d’historietes amb relats complets o amb la promesa que continuarà en el número següent.

 

 

Els àlbums: són publicacions no periòdiques on s’ofereixen narracions completes. Les grandàries i formats són molt diversos, tot i que predominen els rectangulars, ja siguen verticals o apaïsats.