2. EL CARÀCTER NARRATIU

El caràcter narratiu del còmic es posa de manifest en la seua estructura en forma de vinyetes, en la qual aquestes segueixen una línia diacrònica marcada per un abans i un després.
El sentit de la lectura en els còmics occidentals és el mateix que en un text escrit, és a dir, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Quant a l’estructuració del temps, dins d’aquesta linealitat temporal pot haver-hi salts narratius o la representació d’una altra acció simultània en un altre espai. També es produeix una ruptura de la narració lineal quan es produeixen canvis de temps cronològics que relaten el passat o que avancen el futur. La vinyeta es presenta amb línies corbes enllaçades, amb línies discontínues, línies formades per punts … És el cas dels salts al passat – flaix-back– quan el personatge recorda alguna cosa o el cas dels salts al futur –flaix-forward – quan el personatge s’anticipa als esdeveniments, o també quan el personatge somnia (es pot introduir amb un text en relleu). Actualment, se solen representar amb canvis de color o amb grisos. D’altres elements narratius són l’el·lipsi narrativa, que és una omissió de tot allò que es puga intuir o és poc important per entendre la narració i el ralentí o càmera lenta, que explica una acció i empra més temps del que realment ocorre.

Flashback

El·lipsi

Flashforward

                      Ralentí o càmera lenta

Un altre recurs narratiu molt emprat és la macro vinyeta, utilitzada ja des dels inicis del còmic en Yellow Kid (1893). En ella no apareix una seqüència, sinó que es presenten diverses situacions que s’estan produint alhora en un mateix lloc. Moltes portades de còmics es resolen amb una macro vinyeta en la qual no sempre es manté l’ordre de lectura abans citat, sinó que el dibuixant, mitjançant la composició dels diferents elements, dirigeix la mirada del lector en la direcció que li interessa.

3. FORMATS DEL CÒMIC

És l’operació de distribució i ordenació de les vinyetes en l’espai disposable. El nombre i distribució de vinyetes dóna origen a la tira, la pàgina o el llibre. A més, una sola vinyeta pot representar una història completa. Podem distingir els següents elements:

La tira és una narració seqüencial breu que es desenvolupa a través d’unes poques vinyetes (normalment d’1 a 4, en posició horitzontal). Són obra d’un dibuixant (o bé d’un dibuixant i un guionista) i es publiquen periòdicament en diaris i revistes i pot tenir un relat autoconclusiu, o siga que d’un sol cop es conta un argument complet. Poden ser humorístiques, però no necessàriament. Aquestes tires, en nombroses ocasions, acaben per recopilar-se en llibres, encara que hagen sigut creades cadascuna de manera independent.

 Hi ha tires autoconclusivas: cadascuna d’elles explica un relat complet. Unes altres són seriades: l’argument s’embasta a través d’un nombre successiu de tires. 

 

Les tires seriades són aquelles que van narrant, una a una, un relat més extens; és a dir, que segueixen un fil argumental que es desenvolupa a través de diverses tires. Per tant, ha de tenir una estructura que permeta el seu funcionament de forma autònoma tant en el format clàssic de plantejament, nus i desenllaç, o bé mitjançant una narració seriada.

La làmina ocupa per complet la pàgina d’una publicació. Poden aparèixer bé dins un setmanari o d’una revista amb una periodicitat diversa, dins d’elles s’inclouen un nombre variat d’historietes amb relats complets o amb la promesa que continuarà en el número següent.

 

 

Els àlbums: són publicacions no periòdiques on s’ofereixen narracions completes. Les grandàries i formats són molt diversos, tot i que predominen els rectangulars, ja siguen verticals o apaïsats.